Twitter

Pots seguir les meves publicacions a @ketekuen

dimarts, 28 de maig de 2013

Funcionalisme i Mass Media


La teoria sociològica funcionalista, concep el sistema social en la seva globalitat com un organisme en el que les seves diverses parts, realitzen funcions d’integració i de manteniment del sistema. En aquesta teoria, la societat és analitzada com un sistema complex, que cerca el manteniment de l’equilibri, composat per subsistemes funcionals, cadascun del quals te la missió de resoldre un problema fonamental del sistema en el seu conjunt. L’equilibri el proporcionen els individus mitjançant les relacions funcionals que activen conjuntament amb els subsistemes socials. Tanmateix, tot sistema social ha de fer front a quatre problemes fonamentals i imperatius funcionals:

·         La conservació del model, mitjançant mecanismes de socialització que interioritzen en els individus els models culturals propis.

·         L’adaptació a l’ambient, tant al propi com als aliens.

·         La persecució de la finalitat, que s’assoleix quan s’aconsegueixen desenvolupar totes les tasques necessàries simultàniament.

·         La integració, que implica interrelació entre les diverses parts del sistema.

Una de les parts del sistema social (o subsistema) és el dels mitjans de comunicació, que desenvolupen la seva tasca a partir de quatre activitats fonamentals: la vigilància de l’ambient, la interpretació dels esdeveniments, la transmissió cultural i l’entreteniment. Aquesta tasca dels mitjans de comunicació pot resumir-se en les següents funcions: en relació amb la societat, proporciona la possibilitat, davant d’amenaces i perills, d’alertar als ciutadans i ofereix mecanismes per la realització d’activitats quotidianes institucionalitzades. En relació amb l’individu, atribueixen estatus i prestigi a les persones o grups que són el seu objecte d’atenció, enforteixen el prestigi cap als ciutadans que es consideren ben informats i reforcen les normes socials.

La mera presència dels mitjans de comunicació pot provocar també un seguit de disfuncions, o efectes no desitjats. Entre elles, posar en perill la mateixa estructura social, o alarmar excessivament als ciutadans davant determinades noticies, o el que es coneix com a “disfunció narcotitzant”, provocada per l’acumulació excessiva d’informacions que deriva en una acomodació dels individus. Aquesta disfunció va lligada a una funció que exerceixen els mitjans de comunicació com a part de l’estructura social i econòmica: com que depenen de grans empreses amb interessos particulars, contribueixen al manteniment del status quo, evidenciant una clara tendència al conformisme. La seva dependència econòmica possibilita també el fet que els productes de la comunicació de masses gaudeixin d’un escàs valor cultural i estètic. La crítica dels sector culturals en aquest sentit, xoca de front amb la realitat cada cop més evident de la integració entre els mitjans de comunicació de masses i els altres subsistemes socials en el terreny ideològic i econòmic.

 Bibliografía
  • Mauro Wolf. La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas. Barcelona, Paidós, 1994. Pàgs. 68-77.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada