La teoria sociològica funcionalista, concep el
sistema social en la seva globalitat com un organisme en el que les seves
diverses parts, realitzen funcions d’integració i de manteniment del sistema.
En aquesta teoria, la societat és analitzada com un sistema complex, que cerca
el manteniment de l’equilibri, composat per subsistemes funcionals, cadascun
del quals te la missió de resoldre un problema fonamental del sistema en el seu
conjunt. L’equilibri el proporcionen els individus mitjançant les relacions
funcionals que activen conjuntament amb els subsistemes socials. Tanmateix, tot
sistema social ha de fer front a quatre problemes fonamentals i imperatius
funcionals:
·
La
conservació del model, mitjançant mecanismes de socialització que interioritzen
en els individus els models culturals propis.
·
L’adaptació
a l’ambient, tant al propi com als aliens.
·
La
persecució de la finalitat, que s’assoleix quan s’aconsegueixen desenvolupar
totes les tasques necessàries simultàniament.
·
La
integració, que implica interrelació entre les diverses parts del sistema.
Una de les parts del sistema social (o subsistema)
és el dels mitjans de comunicació, que desenvolupen la seva tasca a partir de
quatre activitats fonamentals: la vigilància de l’ambient, la interpretació
dels esdeveniments, la transmissió cultural i l’entreteniment. Aquesta tasca
dels mitjans de comunicació pot resumir-se en les següents funcions: en relació
amb la societat, proporciona la possibilitat, davant d’amenaces i perills,
d’alertar als ciutadans i ofereix mecanismes per la realització d’activitats
quotidianes institucionalitzades. En relació amb l’individu, atribueixen
estatus i prestigi a les persones o grups que són el seu objecte d’atenció, enforteixen
el prestigi cap als ciutadans que es consideren ben informats i reforcen les
normes socials.
La mera presència dels mitjans de comunicació pot
provocar també un seguit de disfuncions, o efectes no desitjats. Entre elles,
posar en perill la mateixa estructura social, o alarmar excessivament als
ciutadans davant determinades noticies, o el que es coneix com a “disfunció
narcotitzant”, provocada per l’acumulació excessiva d’informacions que deriva
en una acomodació dels individus. Aquesta disfunció va lligada a una funció que
exerceixen els mitjans de comunicació com a part de l’estructura social i
econòmica: com que depenen de grans empreses amb interessos particulars,
contribueixen al manteniment del status quo, evidenciant una clara tendència al
conformisme. La seva dependència econòmica possibilita també el fet que els
productes de la comunicació de masses gaudeixin d’un escàs valor cultural i
estètic. La crítica dels sector culturals en aquest sentit, xoca de front amb
la realitat cada cop més evident de la integració entre els mitjans de
comunicació de masses i els altres subsistemes socials en el terreny ideològic
i econòmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada