A principis dels seixanta, de la mà d’Edgar Morin, neix a França la teoria
culturològica, amb la cultura de masses com a objecte d’estudi posant de
manifest els elements antropològics més importants i la relació creada en ella
entre el consumidor i l’objecte de consum. Veu la cultura de masses com una
realitat que només pot ser analitzada des de la totalitat, és a dir com un
conjunt de cultura, civilització i història. Considera que forma un sistema
cultural dins de les societats contemporànies, que per la seva banda, són
societats policulturals i, per tant, pot existir penetració entre tots els
sistemes culturals en boga.
En la cultura de masses, el producte és clarament industrial. Això provoca
conflictes, el primer d’ells la contradicció entre les necessitats
d’estandardització industrials i la naturalesa individual i innovadora del
consum cultural. El segon conflicte és, precisament, que al generar productes
destinats a un consum massiu, s’imposa la cerca d’un denominador comú, és a
dir, d’una qualitat mitjana per a un espectador mitjà, fet que Morin defineix
com a sincretisme. Al homogeneïtzar els productes, es produeix un apropament
entre els dos grans sectors de la cultura de masses, la informació i la ficció,
que deriva en una evident contaminació mútua entre el que és real i el que és
imaginari. Tots dos conflictes s’emmarquen en la recerca de l’expansió
consumista, amb la conseqüència clara d’establir el mercat com a llei
fonamental de la cultura de masses i al diàleg entre producció i consum com a
la seva dinàmica.
L’eficàcia de la cultura de masses es mesura en la seva adequació amb les
aspiracions i les necessitats existents, i a mesura que les transformacions
socials incrementen o transformen aquestes necessitats, més gran és la seva difusió,
convertint el consum dels seus productes en l’autorealització de la vida
individual. La manera de fer-ho, avança en dues direccions oposades: d’una
banda ens proporciona “dobles” en els que projectem els universos imaginaris
que desitjaríem viure, i d’altra, ens porten a la imitació senyalant-nos quin
és el camí cap a la felicitat. D’aquesta manera, la cultura de masses configura
una societat formada per una agregació d’individus al servei del que Morin
anomena “supermàquina social”.
- Mauro Wolf. La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas. Barcelona, Paidós, 1994, pàgs. 112-153
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada